Haiku
L’arbre escolta
els espais dins la saba.
Camina solta.
MEDITACIÓ ZEN
Què és la meditació zen?
És una pràctica de presa de consciència i atenció. El seu màxim exponent és el zazen (meditar assegut). Complementa a aquesta una acció de meditar caminant, kinhin.
Com es duu a terme el zazen?
Hi ha tres aspectes que destaquen per a una bona pràctica
· Postura corporal i mudra
· Respiració
· Actitud mental
Postura corporal: Essencialment immòbil i assegut a terra, però no es descarten d’altres atesos a limitacions o impossibilitats. Se’ns mostra imprescindible la utilització d’un zafú o coixí, o d’una banqueta petita coixinada.
· Posició cames: lotus, mig lotus, birmana, agenollat (seiza sobre zafu o banqueta).
· Posició columna: vascular la pelvis endavant, rectificació de les cervicals endinsant el mentó. Tota l’esquena roman erguida com si de dalt del cap tibéssim cap amunt. Cal moviments de posicionament per asseure’s bé (endavant, enrere i costats)
· Espatlles: obertes i relaxades. Descansen, però no decauen.
· La boca tancada sense esforç i la llengua situada darrera dels incisius superiors exerceix pressió sobre el paladar.
· Els ulls oberts i mig clucs dirigeixen la mirada vers a un punt fictici situat entre mig metre i un metre al terra davant nostre. La mirada no és concentrada, és oberta, fixa i relaxada.
· Mans: Realitzen el mudra. La mà dreta forma una “c” i amb els dits estirats rep a la mà esquerra que es superposa de forma que les puntes dels dits polzes es toquen amb una lleugera força. Ens queda un dibuix d’un cercle allargat en l’amplada. La zona hipotenar, i els dits petits que són els uns a sobre els altres, prenen contacte amb la zona baixa de l’abdomen (dos dits sota el melic), corresponent al Hara. Així sentim el moviment de la nostra respiració, que es realitza en aquesta zona.
Respiració: És pausada i relaxada, sobretot és natural i espontània. Es caracteritza per realitzar-se a nivell abdominal i les inspiracions van seguides d’espiracions més llargues (relació 3:5). Percebem la distensió abdominal. L’aire exhalat surt pel nas.
Actitud mental: Consciència i atenció. Fluïdesa i no permanència en el pensament. Ser-hi en el moment actual sense expectatives i vivint la respiració. Sentim l’entorn.
Evitarem el control, la concentració, els límits, la exigència, plantejar objectius i l’aferrament (‘apego’). No lluitem contra les adversitats, les acompanyem al seu curs de desaparició.
Com a exercici d’atenció i seguir en el camí de meditar, en val prendre consciència de la respiració i fer un comptatge relaxat de les inspiracions i espiracions.
Exemple A: Inspirem (1) … Espireeem (2) … Inspirem (3) … Espireeem (4)
Exemple B: Inspirem … Espireeem (1) … Inspirem … Espireeem (2)
Inspirem … Espireeem (3) … Inspirem … Espireeem (4)
Exemple C: Inspirem (1) … Espireeem … Inspirem (2) … Espireeem …
Inspirem (3) … Espireeem … Inspirem (4) … Espireeem …
És habitual descomptar-se: iniciem de nou. Si arribem a 10 tornem a començar per 1. Aquesta dinàmica ens serveix de guia, no és una exigència.
(Quan ens iniciem en la pràctica, el model de l’exemple A ens pot resultar més adequat)
En acabar la meditació (gong) saludem amb respecte, agraïment i compassió: Gasshô.
Com es duu a terme el kinhin?
És la meditació zen amb moviment i desplaçament.
S’inicia el caminar amb el peu dret i progressem la marxa en el sentit de les agulles del rellotge, una persona rere l’altra.
Els aspectes del zazen també són vàlids en gran part, cal afegir la dinàmica del moviment.
Postura corporal i mudra: El moviment del caminar és suau i lent, continu i silenciós.
· Posició columna: Rectificació de les cervicals endinsant el mentó. Tota l’esquena roman erguida com si de dalt del cap traccionèssim cap amunt.
· Espatlles, boca i llengua: igual que zazen.
· La mirada igual que al zazen, però es va adaptant al recorregut. Si hi ha proximitat del company /-a la mirada la dirigim al lateral dret de la cadera.
· Mans: Realitzem el mudra. La mà dreta es tanca contenint el polze entre el palmell i els altres dits. La mà esquerra cobreix la dreta per dalt. Totes dugues mans tenen la mateixa orientació i els avantbraços queden aliniats. La part que s’insinua del polze de la mà dreta se situa en contacte amb la boca de l’estómac, corresponent al Plexe Solar.
Respiració: Igual que zazen.
Actitud mental: Igual que zazen.
Com a exercici d’atenció i seguir en el camí de meditar, en val prendre consciència de la dinàmica del moviment i el contacte dels peus al terra, a l’hora que flueix la nostra respiració.
Dinàmica del moviment: L’acció de caminar permet tenir contacte continu i variable amb el terra. Quan iniciem la marxa i avancem el peu dret, el recolzament primer és amb el taló i progressivament el peu es va adaptant mentre l’altre peu es va desprenent del terra. Aquest és el procés que es va repetint a un i altre peu. L’última part que es desprèn del terra són els dits, i és el dit gros el darrer.
Dels dos peus sempre hi ha una part en contacte, rebent informació. Amb les formes en contacte faríem un sol peu.
En acabar la meditació (claquetes) saludem amb el mudra i accedim al nostre zafu fent el recorregut de les agulles del rellotge (NO a través ni en sentit contrari). Un cop al lloc (claquetes) saludem amb respecte, agraïment i compassió. Gasshô.
La nostra pràctica consisteix:
· Preparar el zendo
· Zazen: 25 minuts
· Kinhin: 5-10 minuts
· Zazen: 25 minuts
· Oracions del bodhisattva. Comiat
· Endreçar el zendo
Sanbo Zen Manresa 